.....................................................................................................................

dijous, 16 de juliol de 2009

la cançó de l'estiu

el del 15 de juliol ha estat l'últim Subterrani de la temporada. Al mes de setembre començarem la que fa 17. Fins llavors, podeu continuar connectats al Subterrani a través d'aquest bloc. Aquí anirem penjant cosetes. La primera, aquesta: abans no arribi el setembre per a poder fer-ne un balanç, ens llancem a escollir quina serà la cançó de l'estiu: two weeks de GRIZZLY BEAR.

dilluns, 6 de juliol de 2009

crònica Lemon Day 2009


sota els pollancres de la font Cuitora de Capellades se situava una any més l'escenari del Lemon Day, aquest festival que tira endavant amb força a cada edició que passa... i ja en van quatre. Una colla d'amics de Capellades a qui els agrada la música en directe són els responsables que tot funcioni a l'hora. Poques vegades he escoltat tantes vegades que els grups de música agraïssin l'organització del festival per haver-los convidat. I és que al Lemon s'hi està molt a gust; a mitja tarda fent una cervesa, assegut al voltant d'una taula i escoltant la música dels primers en passar per l'escenari, sopant els menús casolans preparats per l'ocasió o ballant quan la nit ja és negra i els decibels s'enfilen.

Van obrir ELVIRA, en formació reduïda i passant l'exàmen davant d'un públic la majoria dels quals eren músics que una estona després serien dalt l'escenari. Els aplaudiments d'uns i altres van semblar aprovar la proposta. A mi no em van semblar res de l'altre món.
SEDAIÓS van alegrar l'ambient amb la seva proposta pop. Ensucrats i amb melodies que enganxen, van agradar al personal, cada vegada més nombrós.
El darrer dels concerts amb públic assegut va ser el dels ANÍMIC. Cada dia estan més rodats i la seva música encaixà perfectament entre els arbres de la font Cuitora. Petites històries cantades per una família de músics perfectament compenetrats.
Ja sentíem l'olor de les brases i la gent anava carregant bateries per la nit llarga que començava. I començava amb força, la dels igualadins UNBORN, metall contundent que anunciava el canvi de registre que prenien les propostes des d'aquell moment.
I llavors, tothom a lloc, cervesa en mà i atents a l'escenari i pendents d'un grup que venia de Màlaga. Recordeu aquest nom: TOM CARY; trio potentíssim al capdavant del qual hi ha el bateria, bèstia del rock'n roll al més pur estil Jon Spencer. Van fer cridar el públic, que va participar de la festa, seguint la proposta original i energètica dels andalusos amb acceent ianqui. Tot un decobriment.
També van ser-ho per a molts de nosaltres el penúltim dels grups previstos. Uns joveníssims FURGUSON, amb tota la força de la joventut, empesos per un bateria brutal i amb molt bones idees, directes i sense complexos.
El darrer dels noms del cartell, abans que els cosins químics i la música enllaunada acabéssin completant la diada, feia pensar en uns colors diferents als que fins llavors havíem vist i sentit. MOYA KALONGO, amb Simonal Bie al capdavant, van desplegar el seu afrobeat festiu, bombes de ritme que la gent va ballar a dalt i a baix de l'escenari. Una festa.

La festa s'allargà i molta gent va acabar passant pel Lemon 2009. Èxit total d'un festival que creix i es consolida i ho fa amb mesura, mantenint la combinació de familiaritat i professionalitat. El Lemon és una aposta segura. Per molts anys!