.....................................................................................................................

divendres, 15 de gener de 2010

la cançó del divendres

des d'avui, cada divendres penjarem una cançó al bloc. Comencem amb aquesta perla de Sebadoh. Volem reconèixer el talent de Lou Barlow a l'hora de crear melodies. Aquesta és de les que et fan agafar forces; pop amb soroll de fons, al més pur estil dels 90's.

dimarts, 12 de gener de 2010

Nacho Umbert


Nacho Umbert és qui estava darrera de 'Adiós', aquell disc del grup Paperhouse; un disc maquíssim, del qual en som fans al Subterrani. Al Subterrani, de fet, si ha pogut escoltar de tant en tant i des de l'any 1996, quan va aparèixer. També és aquest l'any en què Nacho Umbert va desaparèixer del món de la música, on retorna ara amb un nou treball. Serà d'aquí a uns dies quan es publiqui, en aquests primers moments del 2010 i l'editarà Acuarela, casa on ja s'edità 'Adiós'.


Bones notícies per començar l'any, que sona molt bé: http://www.myspace.com/nachoumbert

dimarts, 5 de gener de 2010

Destacats del 2009


Al Subterrani ja fa dies que preparem el primer programa del 2010, en el que, com és habitual, farem un repàs de la música que creiem destacable d'aquest any 09 que deixem enrere.

The XX: ‘XX’
Potser perquè el Subterrani està en plena adolescència (tot just enfilem els 17 anys!), potser perquè el seu disc ens ha semblat una injecció de novetat i d'aire fresc i renovador; també perquè creiem realment destacable que la música d'aquest disc l'hagin parit quatre joves que no arriben als vint anys, i també perquè ens ha fet reviure sensacions de quan nosaltres, a aquesta edat, escoltàvem una vegada i una altra la novetat més lluminosa. El temps dirà si aquesta llum es manté viva. Una anàlisi més freda assenyalaria d'altres discos de l'any com a obres millors, més complertes; però això és música i no estem per anàlisis fredes.

l'any 9 ens ha deixat bona música i variada. Bill Callahan ha entregat una altra perla i confirma el seu nom entre els d'aquells que són valors segurs. També ho és Paddy McAloon, que ens ha fet arribar una obra de Prefab Sprout que guardava al calaix des de fa molt temps; un cant a la música, una reverència i un reconeixement al seu poder màgic. Del nord ens ha arribat l'aventura d'una de les meitats de The Knife, que amb el nom de Fever Ray s'ha passejat pel cantó fosc, amb èxit. I al llarg de molts mesos ens han acompanyat les melodies contagioses de Grizzly Bear i les més clàssiques i amb energia renovada del senyor Allen Toussaint, amb la seva visió musical del Mississipí.
Ens queda pendent aprofundir en el disc d'Animal Collective, del qual encara se'ns fa difícil gaudir-ne sense que se'ns faci etern. Tot i que bombes com My girls ajuden a explicar tot allò bo que aquest grup aporta i representa en la música popular d'inicis del segle XXI.

La resta dels destacats, al Subterrani del proper 13 de gener.

Bon any de música, Subterranis!