.....................................................................................................................

divendres, 30 de març de 2012

dimecres, 28 de març de 2012

LOW: Sala Apolo, Barcelona. 27-3-2011

TOT COR

I'm nothing but heart... tot cor, vaja. Això cantava i repetia com si fos un salm Alan Sparhawk, en un dels bisos del concert d'ahir a l'Apolo de Barcelona. Va ser una de les cançons que van escollir del seu disc més recent, C'mon, un altre episodi en la història d'aquest trio de Duluth que ahir tornaven a visitar la ciutat de Barcelona.
Entrava a l'Apolo després de molt temps; pensava que la raó deu tenir a veure amb una combinació de factors que inclou el canvi en els darrers 10 anys de l'escena de concerts (i de l'escena musical en general), que s'han mogut cap als grans festivals en detriment de les sales (això no vol dir que hi hagi menys concerts, segurament al contrari, però alguns dels grups que visitaven Barcelona fa uns anys, ara només vénen si els contracten els festivals grans).


Mitjana de l'edat del públic a la ratlla dels 40 i prou còmodes, sense que l'Apolo s'arribés a omplir del tot. Molts dels que hi erem coneixem Low des de fa anys i podem considerar-nos fidels feligresos del seu credo musical. Però el cas és que al concert m'hi acompanyava una debutant, que tan sols havia escoltat alguna cançó del seu disc més recent, i mai els havia vist en directe. Les seves impressions després del concert reproduien les que havia tingut jo en els primers moments d'escoltar la seva música, segurament, i si no ho recordo malament, el disc Long division del 1995. S'havia vist sorpresa per aquesta cadència lenta i repetitiva que en un primer moment no li quedava clar que li agradés. Però així, de mica en mica, lentament, la seva música i la combinació de les dues veus et van atrapant, t'hipntoitzen i et produeixen un efecte narcotitzant que et va bressolant.
Segurament el repertori d'ahir era per iniciats i no el més adient per captar debutants, però el cas és que van aconseguir, de nou, el que sempre han transmès a través dels seus discos, aquesta intensitat continguda sempre a punt d'esclatar, l'atmosfera de ritual religiós i la màgia de les dues veus entrellaçades.
Llarga vida a LOW!

dilluns, 19 de març de 2012

dimecres, 7 de març de 2012

crònica del concert de SIDONIE

L'hàbit no fa el monjo

Barcelona. 28 de febrer de 2012. Palau de la Música. 9 de la nit tocades i 4 individus vestits de frare apareixen dalt de l'escenari del meravellós edifici que Lluís Domènech i Montaner va construir sobre el 1900. Però que no havien de tocar avui Sidonie, dintre de la tretzena edició del festival del Mil•leni? Oi, i tant! Cauen les pesades vestidures i comença el ball de carnaval al que el trio de Barcelona ens havia convidat per recordar-nos que, després de 15 anys fent rock and roll, s'han convertit en unes veritables bèsties del directe. A la seva web havien promès que convidarien a una copa de cava a tot aquell que es presentés al concert amb una màscara (per retre el seu homenatge particular al carnaval que se celebrava a Venècia al segle XVII durant... 6 mesos!). Amb la companyia de l'experimentat músic asturià David T. Ginzo (guitarra, teclats i percussió) Sidonie van esgranar gran part d'El Fluido García (2011), apart de sorprendre'ns amb versions de Queen (Another One Bites The Dust) i The Everly Brothers (All I have to do is dream). Amb aquesta van encetar el bis i van acabar de ficar-se tot el públic a la butxava: al bell mig de la platea de la joia modernista, desendollats i envoltats d'iPhones i càmeres que immortalitzaven el preciós moment (com podreu comprovar als 2 enllaços inclosos al final de l'article: l'assaig del tema abans del concert i el màgic moment tal qual). Durant les 2 hores, un Marc Ros (veu i guitarra) d'allò més loquaç no va escatimar en detalls simpàtics sobre els problemes de censura que han patit videoclips seus com El Bosque o la mateixa formació de la banda, on el bateria Axel Pi va ser el causant de la ruptura amorosa entre el duo format pel cantant i el baixista Jesús Senra, originant-se després un triangle tan ben avingut (almenys ho semblen donat el bon rotllo que es porten durant el directe) i que sembla haver fet un pacte amb el diable. S'extingeix la música, els 4 músics es posen les seves màscares, demanen als assistents que facin el mateix i fan la foto de (gran) família. 11 de la nit i la lleugera sospita de què a Sidonie encara els queden molts vestits per emprovar-se... afortunament!


Sidonie assagen la seva versió d'All I have to do is dream:
http://www.youtube.com/watch?v=0zmk-psa_8Y&feature=related

Sidonie versionen en acústic All I have to do is dream al Palau de la Música:
http://www.youtube.com/watch?v=IzQ-tCt8S1c


Rebeca Martín Retuerto

dimarts, 6 de març de 2012

ALADO SINCERA_Pacífico

El disc nou d'ALADO SINCERA surt avui i ja el podeu trobar a la vostra botiga; si és que encara n'hi ha alguna al vostre poble on hi venguin música.

dilluns, 5 de març de 2012

Subterrani del 4-3-2012

Algunes novetats que, intuim, tindran un recorregut llarg al Subterrani: PERFUME GENIUS, LAMBCHOP, CLOUD NOTHINGS i ANDREW BIRD.

divendres, 2 de març de 2012

LET'S FESTIVAL_2012



Avui comença el LET'S FESTIVAL. Propostes molt interessants en packs de 2 o 3 grups. No us els perdeu! S'allargarà tot el mes de març.

dijous, 1 de març de 2012

GHANDI RULES OK

Els GHANDI ja han arribat a la redacció de la revista ROCK DE LUX... i els ha agradat el seu EP1. En diuen això:

Tras el extraño alias de Ghandi Rules OK se esconden Oriol Solé (Iga Memento, Alado Sincera) y Toni Sistaré (Inot Eratsi), dos grandes enemigos de lo sobado y manido. Tras terminar un álbum, decidieron grabar un EP en poco más de una semana y ofrecerlo como carta de presentación de su proyecto. “EP1” son ocho canciones en quince minutos, experimento tirando a intuitivo de pop esquivo y a mucha honra, regido por las leyes del misterio, pero no sin pequeños placeres melódicos que echarse al gaznate.
Canciones como “El test parcial”, la pervertida “Intimitat”, “Els cinquanta” o “Condicions”, esta última bastante Wire, podrían ser hits post-punk de durar el doble y apostar por otras estructuras, pero entonces no estaríamos hablando de Ghandi Rules OK. Un grupo que canta (es un decir) al archivo del “Palau Requesens” sobre ritmos lentos, angulosos y entrecruzados; que se muestra incapaz de decidirse entre la candidez y el retorcimiento en algo como “Mòmies”. El instrumental “A vosaltres” parece solo un mordisco de perezosa jam, pero en general el material de “EP1” tiene miga. Ese álbum promete.

vídeo d'ALADO SINCERA

Aquest proper 6 de març surt el treball nou d'ALADO SINCERA. Ens avancen el vídeo d'una de les cançons. El vídeo l'han fet el col·lectiu DOS TOPOS.

Alado Sincera 'Usted Está Aquí' from Repetidor Disc on Vimeo.